Jesús sap que la seva fortalesa no radica en ell sinó el l’esperit de Déu que l’habita i que l’inunda. Aquesta serà també la diferència fonamental entre el baptisme d’aigua de Joan Joan i el Baptisme amb el foc de l’Esperit de Crist, que suposa un canvi de perspectiva radical on les nostres accions, les nostres obres, ja no son el centre del nostre fer sinó l’acció que Crist fa en nosaltres.
Per seguir a Crist ja no n’hi haurà prou en “fer” bones obres i actuar correctament, com proclamava Joan. L’exigència de Crist va més enllà, ens depassa totalment i únicament pot ser assumida si ens deixem penetrar i portar per la força del seu Esperit, per la flama del seu Amor que mai s’apaga.
El baptisme de Crist no transforma únicament la nostra manera de fer les coses sinó que, sobretot, ens porta a una manera de SER radicalment diferent. Una manera de ser on allò que fem ja no depèn únicament de nosaltres sinó del que Déu fa en nosaltres o del que li deixem fer en nosaltres. Una manera de ser que se sap contingent, vulnerable, limitada i que justament per això és lliura i es deixa portar per aquest Esperit que l’habita i que és capaç d’arribar allà on justament nosaltres no podem arribar.
Potser llavors la pregunta a fer-nos, ja no és la que li faríem a Joan. Ja no es tracta tant de dir què hem de fer per seguir a Crist sinó potser, què fa Ell en nosaltres?, o què volem que faci Ell en nosaltres?.
Ens deixarem batejar com Jesús, amb el foc de l’Esperit?
Mar Galceran
No hay comentarios:
Publicar un comentario