L’evangeli d’avui no pot ser més escaient per als temps que vivim. Ja ho diuen molts que la crisi econòmica actual és conseqüència d’una crisi molt més global on la vanitat humana, la instrumentalització de les persones i la mercantilització se’ns han escapat totalment de les mans.
També nosaltres com a santuaris de l’Esperit on Déu ens habita, no acabem utilitzant tot sovint les nostres relacions personals com a mers intercanvis instrumentals per aconseguir beneficis personals, no únicament econòmics, sinó també de prestigi i poder, de reconeixements i favors èticament dubtosos??
I l’Església, des de la seva concepció més amplia de poble de Déu, no hauríem de plantejar nos que n’hem fet d’aquest santuari? Fins a quin punt allò que ens mou és la veritable evangelització i acció pastoral, el desvetllament i desenvolupament de la veritable vocació de cada ésser humà en comptes del manteniment d’un determinat estatus de poder, de la recerca de resultats immediats que justifiquin reconeixements socials, del mercantilisme de les relacions personals?
Potser avui amb més força i contundència Crist afirmaria el que ja deien les escriptures: “El zel del vostre temple em consumia”.
L’evangeli d’aquest dimarts ens convida doncs a purificar els nostres temples, els personals i interiors i els comunitaris. A fer-nos més pobres, a lluitar contra tota mena de mercantilisme, explotació i alienació de la persona humana, a no desistir en el treball invisible i silenciós que no sap de resultats immediats sinó de paciència i confiança en la transformació del cor de cada persona.
Que la nostra vanitat i els nostres interessos més mundans no ofeguin els espais habitats per Déu, aquest és el motiu de la ira de Jesús, expressió de la seva humanitat. i l’esclat de la seva resurrecció, la reconstrucció del temple en tres dies a la que al•ludeix simbòlicament Crist, com a fill de Déu, pugui ser possible també en nosaltres.
Mar Galceran
No hay comentarios:
Publicar un comentario